Entre el 2020 i el 2024 Catalunya ha incorporat al sector salut més de 400 enginyers cada any, que representa un total de 2.000 enginyers, dels quals el 80% són enginyers biomèdics. Es calcula, però, que de cara al 2030, aquesta xifra es duplicarà a 4.000, ja que empreses, universitats i hospitals necessitaran cada vegada més perfils d’enginyers i enginyeres especialitzats en diverses àrees de salut, a causa de la tecnificació de la medicina i de la transformació del sector.
Són algunes de les dades que ha pogut estimar la secció d’Enginyeria de la Salut del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a la Demarcació de Girona, que ha impulsat un mapa i inventari de la professió a la regió sanitària de Girona. En aquests moments, la Demarcació disposa de 139 enginyers i enginyeres treballant en el sector de la salut. Més del 41% són enginyers industrials i prop d’un 24% enginyers biomèdics. La resta són enginyers d’altres especialitats com mecànica, electrònica o química.
Majoritàriament, aquests enginyers i enginyeres treballen en empreses i indústries del sector. La recerca ocupa el segon lloc mentre que en hospitals només hi treballen directament 19 professionals. Les previsions, però, és que en aquest àmbit també es multipliquin les necessitats.
Per això, des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya apostem per treballar per donar visibilitat a l’enginyeria industrial en el sector salut i donar un impuls a la formació del talent donant resposta aixcí a les necessitats d’empreses, centres sanitaris i universitats o centres de recerca, que comencen a intuir la tendència de la manca de professionals per respondre a les seves necessitats. Des de la Comissió d’Enginyeria de la Salut en la secció de Girona, adverteixen que el sector “encara no crea suficients llocs de feina per convertir Girona en un pol de captació i retenció de talent però tampoc hi ha l’especialització del talent format per cobrir-ho”.
Per això, es considera de vital importància crear oportunitats laborals per evitar la fuga de talent. En aquest sentit, el Campus de Salut de Girona –que disposarà d’una superfície de 193.000 metres quadrats– ha de ser una oportunitat única per desenvolupar un projecte on els tres àmbits (universitat, hospital i empresa) generin un model de col·laboració que pot ser “motor de creixement econòmic social i de coneixement”.
Des del Col·legi d’Enginyers Industrials s’adverteix que tant els enginyers industrials com els biomèdics hauran de jugar un paper fonamental en l’execució i sostenibilitat del nou Campus. El projecte suposa una inversió d’entre 500 i 600 milions d’euros i que es treballa perquè sigui una realitat l'any 2030 i es presenta com una oportunitat per atraure talent i generar dinàmiques econòmiques, doncs li correspondrà jugar el rol d’empresa més gran del territori de Girona.
Formació amb visió de futur
Amb la voluntat de contribuir a la formació del talent, el Col·legi impulsa un programa de microcredencial de 5 ECTS que començarà el curs 2025/2026 amb la Fundació de la Universitat de Girona. Es treballarà perquè més endavant, aquesta formació sigui un postgrau i, en un futur, un Màster en Enginyeria de la Salut, adreçat principalment a persones que hagin cursat enginyeria industrial, biomèdica, altres enginyeries o similars que tinguin interès pel sector salut, la gestió i millora d'aquest.